Patrimoniu Histórico - Artísticu no Conceyu Cangas

MONESTERIU DE COURIAS

Foi fundáu en 1022 gracias a los esfuerzos de los condes Piñolo Jiménez ya Aldonza Muñoz. Una lienda refier las circunstancias qu'arrodian la súa fundación. Espuéis d'acabar las obras en 1044 establecíuse al.lí la orde benedictina. Ente los sieglos XII ya XIII alcanzóu'l sou esplendor máximu.

No sieglu XVI foi reemplazada la ilesia antigua románica pol templu que vemos güei. Constrúise con planos d'un discípulu d'Herrera. Tien planta de cruz latina, d'una nave namás, con dúas filas de cuatro capiyas a cadagunu de los l.laos ya rematada por una cúpula de grandes dimensiones. Lo meyor del monesteriu ta nuna de las capiyas, yá'l crucificáu del sieglu XII, conocíu cumo'l Cristu de la Cantonada, debíu a la tradición existente de dase un güelpe (cantonada) contra la calavera qu'hai nos sous pías cumo remediu pa curar el mal xeniu. Trátase d'una de las tallas más destacadas del románicu asturianu. La fachada de la ilesia quedóu dientro de la fábrica del monesteriu, siendo namás visible dende l'interior del mesmu.

En 1773, el monesteriu touvo que ser reconstruíu na súa mayor parte debíu al incendiu grave que sufríu, salvándose namás la ilesia ya la sacristía. Las obras, dirixidas por Miguel Ferro Caaveiro, dispuxenon las dependencias del edificiu, d'estilu neoclásicu ya planta rectangular de 8.000 m2. El claustru desenvuélvese alredor d'un patiu principal mediante arcos de mediu puntu. El patiu ta axardináu ya conserva una araucaria importada de Chile. La fachada principal ta revestida de mármol blancu.

Pouco espuéis d'acabar el monesteriu nuevu, en 1835, fonon expulsaos los benedictinos debíu a la desamortización de Mendizábal. En 1860 establezse al.lí la comunidá de dominicos que tovía siguían no monesteriu.

El monesteriu yá a día de güei un Parador Nacional de Turismu.

Panorámica Courias

SANTUARIU DE L'ACEBU:

El Santuariu de Nuesa Señora de L'Acebu yá obxectu de gran devoción en toda la comarca. Construíuse no sieglu XVI al producise unos feitos milagrosos onde se l.levantaba una capiya pequena de pastores. L'edificiu actual foi construíu en 1590, por Diego d'Argos. Yá de planta de cruz latina, con una torre de sillar de piedra, pórticu marcáu pol de Courias con decoración d'emparraos, clara referencia a la presencia de vide na zona. Nésti guárdase la imaxe románica (sieglu XIII) de la Virxe, talla de madera que na segunda mitá del sieglu XVII pasóu a ser vestida.

Nesti santuariu celébrase cada 8 de setiembre la Romería de L'Acebu, fiesta de carácter relixosu. Dende primeras horas de la mañena concéntranse no l.lugar muitos romeiros, a veces en cumplimientu de dalguna ufierta a la virxe. Espuéis de la misa, la procesión concurrida da la vuelta a la ilesia cono acompañamientu de los bail.les folclóricos ya'l soníu de los voladores. Ya yá que la Virxe de L'Acebu yá santa de muita devoción, acredítanlo los cientos d'exvotos depositaos na ilesia en siñal d'agradecimientu. A la hora de la xanta los alredores de la ermita tapízanse de mantas ya manteles coloríos con bonas meriendas.

Los vaqueiros sienten apegu especial por esta virxe ya antano esta romería marcaba'l final de l'alzada.

La ruta que dende Cangas del Narcea nos l.lieva hasta'l santuariu muestra al visitante un paisaxe de montaña extraordinariu. Los miradores permiten esfrutar de vistas magníficas del val.le ande s'asienta la vil.la de Cangas: el val.le de Naviegu, ya de las numarosas sierras que lu arrodian.

Imagen del Santuario del Acebo

ILESIAS ROMÁNICAS

El conceyu de Cangas del Narcea ta salpicáu de ilesias pequenas de los sieglos XII, XIII ya XIV, con reformas ya añadíos posteriores. Ya l'accesu a las mesmas nun yá fácil, porque las chaves suelen atopase en manos de los vecinos del pueblu, muitas veces contrarios a prestalas a los visitantes. Aiquí citamos dalgunas de los exemplos más significativos.

SAN SALVADOR DE CIBUYU

La nave ya l'ábside de la ilesia son de finales del sieglu XII ou principios del sieglu XIII. El presbiteriu tien bóveda de cañón, na que se conservan restos de pinturas murales del sieglu XVI ou XVII. L'ábside conserva caneciel.los sin decorar. Yá destacable'l sou retablu mayor.

SANTA MARÍA DE MONESTERIU D'ERMU

Presenta una fábrica del románicu tardíu (sieglu XIV) con elementos góticos. Bóveda de cañón apuntáu decorada con pinturas, probablemente del sieglu XVII. Destaca una ventana gótica, retablos del sieglu XVIII ya un calvariu góticu.

SANTA MARÍA DE CARBACHU

Ilesia datable no sieglu XII, con reformas posteriores. Destacan las ventanas góticas, compuestas por dous arcos separaos por una columnina, amás del calvariu góticu (sieglu XIII) ya un crucificáu del sieglu XV.

SANTA MARÍA DE L.LUMÉS

La ilesia actual tien muitas reformas ya añadíos, ya de la estructura antigua namás queda'l sou ábside semicircular ya'l trazáu de la planta de la nave. Tien retablos del taller de Courias.

SAN VICENTE DE VIL.LATEXIL

Exemplu del románicu rural cangués del XIII, de planta rectangular ya ábside semicircular, precedíu de tramu rectu. El retablu mayor yá del sieglu XVIII, S. Vicente del XIII ya'l crucificáu góticu.

SAN ACISCLO DE PIÑERA

Templu del sieglu XIII. No presbiteriu hai restos de pintura mural del sieglu XVI ou principios del XVII. El retablu yá del taller de Courias. Tien imáxenes de S. Acisclo ya un obispu románicu (sieglu XIII).

SAN XULIANU D'ARBAS

Data del sieglu XIV con varias reformas posteriores. El presbiteriu comunica con un arcu de mediu puntu con capiya de los Coque de Miraval.les, que contién sepulcros. Tien retablos del sieglu XVII.

SANTOLAYA DE CUEIRAS:

Ilesia del sieglu XIII, de tamañu pequenu, con ábside semicircular, retablos del sieglu XVII ya crucificáu del sieglu XIII.

STA Mª DE CASTANÉU:

Templu rectangular fundáu no sieglu XII. Con ábside semicircular, armazón de madera no teitu ya presbiteriu con bóveda de cañón. Consérvanse varias tallas románicas del sieglu XII-XIII.

S. XUAN DE VEIGA DE RENGOS:

La ilesia actual yá del sieglu XIV. Yá de planta rectangular ya ábside cuadráu, bóveda de cañón apuntáu ya arcu l.lixeiramente apuntáu tamién. Tien retablos barrocos ya imáxenes góticas.

STA Mª DE XEDRÉ:

Datable del s. XII, yá una de las ilesias que se conservan n'estáu más puru. Conserva pinturas del sieglu XVI ya caneciel.los sin decorar no ábside. Retablu del sieglu XVII ya una gran colección d'imáxenes medievales.

S. MAMÉS DE TUBONGU:

Ilesia de los s. XII ou XIII, con bóveda namás no presbiteriu, de cañón apuntáu, arcu de trunfu apuntáu con arquivoltas. Hai restos de pinturas no arcu de trunfu. Tien retablos barrocos.

S. PEDRU CULIEMA:

La ilesia orixinal yá del sieglu XII, con nave cubierta con armadura de madera ya bóveda de cañón no presbiteriu. Yá una de las ilesias menos alteradas. Conserva pinturas detrás del retablu del sieglu XVI. Cunta con una muestra interesante d'imáxenes románicas de los sieglos XII-XIII.

SANTIÁU DE SIERRA:

Ilesia del S.XIII de nave con teitu d'armazón de madera. Arcu de trunfu, únicu na zona, de mediu puntu, que descansa sobre columnas adosadas, con capiteles decoraos con motivos diferentes.

STA Mª DE XARCELÉI:

La ilesia orixinal del sieglu XII-XIII, con añadíos posteriores. La nave conserva armazón de madera. No interior guarda gran riqueza de retablos ya imáxenes.

STA Mª DE CARCEDA:

La ilesia actual del sieglu XIII, con ábside semicircular que conserva caneciel.los sin decorar. Conxuntu de pinturas murales destacables na bóveda del presbiteriu del sieglu XVI. Tien retablos barrocos ya manieristas.

STA Mª MADALENA DE L.LINARES:

Ilesia pequena del sieglu XIV mui reformada. Cunta con un ábside cuadráu ya teitu con armazón de madera. No interior alberga'l retablu mayor orixinal del santuariu de L'Acebu, del sieglu XVI.

Outras ilesias d'interés: San Vicente de Naviegu, San Pedro de Bimeda, San Martín de Bisuyu, Sta. Mª de Vil.lacibrán, San Cristóbal de Entreviñas, San Pedro de Fontes de Curveiru, Sta. Mª de Berguñu, San Estebán de Teinás, Nsa. Sra. de Riegla de Courias.

PALACIOS

PALACIU DE SAN PEDRU D'ARBAS

Palaciu de los Queipo de Chanu. D'estilu renacentista, compuestu por dúas torres ya cuerpu central. Tien ampliaciones del sieglu XVIII. Escudu de los Queipo de Chanu.

PALACIU DE CARBACHU

Palaciu de los Flórez Valdés, de tradición medieval con reformas posteriores. Alcuéntrase dientro d'un recintu amuralláu ya almenáu, con palombar. Capiya del sieglu XVII. Escudu cuarteláu conas armas de Flórez, Valdés, Sierra ya Queipo de Chanu.

PALACIU DE LA TORRE DE CIBEA

Palaciu de los Miramontes, construíu sobre un promontoriu castreñu en 1507. Yá d'estilu barrocu ya engloba la torre medieval. Escudu cuarteláu conas armas de los Alfonso de Miramontes, Sierra, Flórez ya Valdés.

PALACIU DE L'ARDALÍ

Palaciu de los Queipo de Chanu. La parte más antigua (sieglu XVI) correspuende a la fachada lateral, que cunta con pórticu columnáu, torre ya capiya. No sieglu XVIII axuntóuse-y la fachada actual con escudu familiar. Capiya d'estilu manierista.

PALACIU DE XARCELÉI

Palaciu de los Sierra. Fachada posterior del sieglu XVI compuesta por pasu cerráu con barandas, central porticáu con cordor columnáu flanqueáu por dúas torres. Fachada principal añadida a finales del sieglu XVII.

PALACIU DE L.LAMAS DEL MOURU

Palaciu de los Sierra. Data del sieglu XVI, pero con orixe nuna torre antigua que yá existía nas dóminas de la monarquía asturiana (sieglu IX). Torre medieval de planta circular de los sieglos XIII ou XIV. Nucleu central del palaciu ya la capiya del sieglu XVI. Fachada principal con dúas torres de finales del sieglu XVII. Conserva no interior mobiliariu de la época. Escudos de los Sierra ya de los Colón.

PALACIU DE LA MURIEL.LA

Asitiamientu antiguu d'un castiel.lu del sieglu XI, fundáu por Diego Rodríguez Muñón Can, ascendiente de los Condes de Toreno. Fachada del sieglu XVI. Escudu de los Queipu de Chanu.

Outros palacios ya casonas d'interés: Palaciu de los Uría de Santolaya, Casona de López del Campillo de Xedré, Palaciu de Pambléi, Palaciu de Parrondu, Palaciu de Nandu, Torre d'Antráu, Palaciu de Miraval.les.